Ai la Kate, la Kate, tots tenim un passat! (o present!)

Ai lo que hay que ver, m'agrada molt més amb el look desenfadado de l'illa... ai si lo viera el Charlie, que tu no eres single reina, tu no!

Oceanic 815 found...

RE-SA-CA

Noms. Canvis. Cocoloco. Les meues coses... perdudes? Xocolata (amb llet). Son. Gin-tonic. Noms. Cavací. Fotos. Cua. Llum. Noms. Histories. Contes? Fets. Sabates que fan soroll. Hores. Més noms. I malnoms. I més fets. I res. Desordre. Vidre. Riures. Mal de cap. Sandwich. Cavallà. Aigua. Molta aigua. Ganxets. I les meues coses? Trucades. Piper Perabo. Samarreta. Colps. I noms, i noms... records? Resaca...

¿De verdad cariño? ¿No te importaría?

Sí, ja sé que s'ha acabat, però no m'ho crec... a més, si no ho penge rebente!

Hui no tinc el cap per escriure res, encara no ho he assimilat i no tinc ganes de fer-ho...

"Nueva Fortuna"

Sí, és cert... açò és una entrada nova, jejeee...

Si pensaveu que per no haver publicat res volia dir que aquest blog havia quedat tancat... no no no no no! Jo no me n'aniria sense fer soroll, jiji...

La cosa és que, ara que per fi tinc internet (ni que siga durant quatre dies que ens queden d'estància en aquesta casa) aprofite per a (per fi!) publicar una entradeta... i el motiu és el següent:

ELS DIES 26, 27 i 28 SÓN LES FUNCIONS DE L'OBRA DE FINAL DE CARRERA A LA CUARTA PARED!

L'espectacle en qüestió es diu "Nueva Fortuna", volia penjar la foto del cartell, però no tinc escàner, així que ho faré només puga! La dirigeix Jorge Sánchez (el director de "Nadar Abraza", no sé si us sonarà...) i està basada en contes de Truman Capote.

Així que... espere la vostra asistència! Ja sabeu que no us podré acollir, ja que no tenim casa! Però estaré encantada de recomanar-vos un hostal, jiji...

M'encantaria que poguéreu vindre i veure'm actuar (acceptaré crítiques...) però bé, si no poguera ser, ens veurem d'ací poquet per la terreta de la taronja...

BESETS A TOT(E)S!!!!!! I, si més no, consulteu-ho a l'agenda... :-)

Mai hauria imaginat que t'hauria d'enyorar abans de deixar Madrit. No és just. Però sempre et portaré al meu cor, ben endins.

Un fort abraç allà on estigues,

Tu sobrina valenciana.

Come back to Camden

Quantes vegades aconseguim aguantar el present amb la promesa d'un futur (pròxim o no) millor. El meu present se'm presenta molt millor que molts dels meus passats (per no dir tots). A la fi em trobe fent el que tant havia desitjat, de fet, em trobe acabant ja, a falta d'un any, allò que tant volia: teatre. El teatre m'omple, em dóna vida, somriures, nyerviets... el teatre em fa ser qui sóc i anar cap on vull dirigir-me. Però al mateix temps, el lloc on puc portar-lo a cap, on aprenc dia a dia com gaudir més d'ell, em provoca, també, angoixa. Tota la felicitat que m'aporta el teatre es veu, de vegades, tacada per l'angoixa. Per l'impotència davant estressos, judicis injustos, afirmacions dubtoses i seguretats bastants incertes.

Estic fent allò que desitge, tinc al meu costat la persona que estime i m'estima, i un voltant bastant envejable de gent meravellosa (tant a la terra natal, com a la de l'exili), aleshores... perquè no deixa d'estrènyer el cor per moments?

Fa uns dies vaig trobar la resposta. Dins meu la podia intuir, però fa una setmana vaig poder confirmar amb fets el que podia entreveure en la distància. Ara mateix, el lloc on sóc no és el lloc on vull estar. Les persones que m'envolten, allò que estudie, ella... tot és com ha de ser. És el recipient el que no correspon.

I és que el meu cor (com era de suposar) no pertany a Madrid. No s'hi pot fer més. El meu cor, ara mateix, vola cap al Soho, cap a Piccadilly Circus, cap als Kensington Gardens, cap al Molly Moggs, cap al Big Ben vora el riu, cap a Gloucester Road, cap a Portobello... i, com no, cap a Camden Town.

Even I, as sick as I am, I would never be you...

At last I am born
Historians note
I am finally born
I once used to chase affection withdrawn
But now I just sit back and yawn
Because I am born, born, born
Look at me now
From difficult child to spectral hand to Claude Brasseur-oh-blah blah blah
At last I am born
Vulgarians know
I am finally born
I once thought that time accentuates despair
But now I don’t actually care
Because I am born, born, born
Look at me now
From difficult child to spectral hand to Claude Brasseur-oh-blah blah blah
At last I am born
At last I am born
Leaving the one true free life born
I once thought I had numerous reasons to cry
And I did, but I don’t anymore
Because I am born, born, born
At last I am born
At last I am born
It took me a long, long time
But now I am born
I once was a mess of guilt because of the flesh
It’s remarkable what you can learn
Once you are born, born, born
Born, born, born
Born, born, born


Al més pur estil Rubber Ring, he sentit la necessitat de publicar una cançó de dalt a baix, perquè, de vegades, les paraules dels altres són capaces d'expressar molt millor tot allò que bull dins nostre, i en el cas d'aquest home, d'ELL (i perdoneu-me el moment de fan histèrica que inevitablement encara em dura), ocorre amb cada mot que surt de la seua boca, i em sembla haver sortit de dins el meu cor. I per això preferisc deixar-lo a ELL dir el que surt de mi. I callar. Que de vegades, també va bé.

...

It's raining men