Les Retrouvailles

Per què de vegades les desgràcies dels altres ens fan retrobar la nostra felicitat? Sentir-nos millor perquè el que tenim, tot i haver-ho estat posant en dubte massa temps, és molt millor que el que tenen els altres, o, millor dit, uns altres.
És curiós com podem canviar d’ànim només descobrint una errada pròxima, que fa que, tot allò en que havíem deixat de creure, passe a ser tan fantàstic que fins i tot ens en sentim orgullosos. Orgullosíssims, m’atreviria a dir. I ens regodegem en la desgràcia de l’altre més i més, amb l’únic objectiu d’augmentar la nostra alegria. I funciona. Vaja que si funciona.
Qui més qui menys ho ha fet alguna vegada, i qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra.
Sé que és egoista, i fins i tot pot arribar a ser cruel, però a mi, aquest dimecres, la desgràcia aliena m’ha tornat la confiança en la Cuarta, en els professors, en mi mateixa, i en tot un mètode que fa uns mesos venia qüestionant...
I és que no hi ha com veure l’obra que tu prepares destrossada per una altra escola, això sí que és una pujada d’autoestima, i de les grosses.